Als meus companys,pares i mares i boix i boixes de Sant Joan.
Com estau sant joaners???.
Us escric des d'aquesta altre illa que teniu al costat perquè com ja deu sabre tothom el meu fill Nui va venir a aquest món en el moment de la gran festa i després no vaig tenir l'oportunitat de despedir-me de tothom. No vull ser molt pesat i intentaré ser el més breu possible.
Vull donar gràcies a tots perquè sense cap dubte heu aconseguit que dia a dia aprengui a ser millor persona i a veure les coses de diferents punts de vista (encara que sigui un caparrut d'aquells mals d'aguantar).
Agrair la vostra paciència i demanar mil perdons i mil disculpes a qualsevol que hagui pogut ferir sense voler (a vegades som un verdarer ase en dir les coses).
Vos deman que continueu contagiant a qui vos voretja i als que arriben nous amb la vostra solidaritat indiscutible,amb la vostra visió vital de la vida i en com intentau trobar sempre la millor manera de ser justos amb tothom i per a tothom (amb la que cau sou un exemple; a caraiiii).
Permateu-me,però,que en aquests moments els hi dediqui unes paraules als meus nins:
Al·lots.
Ja no hi som i ja sé que més d'un farà festa grossa però per favor no maltracteu a sa mestra nova que no s'ha d'asustar.
Perdonau si he set masa estricte amb voltros,era per treure el millor que tenieu dins.
Perdonau si era pesat,era perquè dins vosaltres hi ha el destí d' un futur millor o pitjor.
Perdonau si m'he enfadat,era perquè m'importau.
Perdonau si no us he escoltat, era perquè,perquè...,perquè perquè sou molts i quan parlau tots a la vegada no us entenia.
Gràcies,de tot cor,per aquests dotze anys de riures,plors i sobretot de ganes de fer coses.
Visca Sant Joan!!!!!
